Primera carta: El dia que vam descobrir que eres tu, Alex.

Bon dia, carinyo 💜

Soc la teva mare. Sí, la persona que, a dia d'avui, no diferencies de tu mateix perquè vius dintre meu. La persona que sovint escoltes parlar, la persona que té aquest cor que batega tan ràpid, que molts dies riu i et mou sense que vulguis, i que molts dies plora perquè últimament, amb l'embaràs, està molt, molt, molt sensible... Soc aquesta persona que posa música perquè l'escoltis (sobretot música catalana, jeje). En fi, encara no em coneixes, però en certa manera, molt íntima, sí.

I avui vinc a escriure't la primera carta, aquest dissabte al matí, perquè m'he aixecat i fa molt que sento i penso moltes coses. Des del dia que vaig saber que et portava a dins. I necessitava crear un espai per comunicar-me amb tu, encara que no m'entenguis.

Alex, jo, des d'abans de quedar-me embarassada, pensava que series una nena. Havia tingut dos somnis amb la petita Gala (teníem clar que, si era una nena, es diria Gala i, si era un nen, Alex). Tota la família i els amics creien que series una nena. De fet, inclús el papa, que no es volia mullar (ja veuràs que li costa mullar-se, és una mica cagat, jajajaja!), sovint venia dient que, per la meva simptomatologia durant l'embaràs, tothom li deia que eres una nena.

Inclús al teu avi li van dir un dia a Barcelona, abans de saber què eres, que si un pastís que estava comprant era per a la seva neta. Així, tal qual. Sense context. Una senyora que no el coneixia de res. (Realment, el teu avi no volia comprar aquest pastís per a ningú més que per a ell, ja el coneixes, és un golafre, jajaja!).

En fi, que semblava claríssim que vindria la Gala. Jo ho tenia claríssim, molt. De fet, pensava que, si no venia la Gala, hauria de fer un minidol i tot.

Però la tarda del 13 d'octubre de 2026 tot va canviar (aquest dimarts passat).

Jo estava de 16 setmanes, això ja és el quart mes, camí del cinquè mes d'embaràs (segon trimestre, però encara em queden uns quants mesos, uns 5-6 mesos). I anàvem a una visita rutinària per la privada. Pensàvem que seria una visita ràpida i només mirarien el teu cor i poca cosa més.

El papa i jo ens moríem de ganes de veure't. Això d'estar tantes setmanes sense veure't se'ns fa difícil, la veritat. Volíem veure't, com estaves, quant havies crescut, si estaves actiu en aquell moment. Ens emocionem tant en les ecos... En fi.

Estàvem allà i ens van cridar. I el típic, entrem, pregunten com estic jo i em posen a la llitera per veure't.

I pum, com sempre, allà estaves tu.

Dormidíssim... Tinc la sensació que dormiràs molt i molt bé, com el papa. I espero que així sigui i no surtis com jo, amb la son superficial i insomni!!! 

Total, que estaves tan en pau, dormidet. Et van mirar el cor, que de moment sempre ens han dit que està fortíssim i molt sa. I, de sobte, el doctor ens diu: Ja sé quin sexe és, ho voleu saber?

El papa i jo ens vam quedar glaçats, no ens ho esperàvem gens. En totes les ecos havies tingut les cames tancades i no hi havia manera de veure't res. Ja ets un fetus tossut, jajajaja!!

Però ens vam quedar en xoc. Ens va costar uns segons respondre. Vam dir que sí.

I ens va dir que venia l'Alex (li havíem dit que era una Gala o un Alex).

Ens vam quedar en silenci.

El papa es va posar a plorar. A mi se'm van humitejar els ulls. Ens vam posar a riure de felicitat i, quan vaig riure, amb la sacsejada que vaig fer-te sense voler, vas obrir les cames, per fi, i et vam veure el pito!!!!!!

Estava allà, claríssim. Era com si ens volguessis deixar clar que no eres la Gala, sinó l'Alex.

I vam riure tant…

El doctor ens va dir que venies molt ben dotat, vam estar fent bromes d'això durant els dies següents. Jo burxava molt el papa, i el papa passava vergonya (m'encanta fer-lo avergonyir).

I vam sortir plorosos de la visita.

Jo vaig sentir un amor tan gran, Alex. Em vaig sentir tan a prop teu. Ni dol ni hòsties. Eres el nostre Alex. Vaig connectar de seguida.

Però el papa... El papa va fer un clic intern enorme. El papa va dir que, quan havien dit qui eres, era com si ja fos pare oficialment. I no podia deixar de plorar, i plorar, ni de tocar-me la panxa i fer besitos a la panxeta on ets tu.

Em va semblar el moment més bonic i més tendre fins ara durant l'embaràs.

Només per aquest moment havia valgut la pena el primer trimestre d'embaràs tan horrible que havia tingut i se'm passaven tots els mals.

Perquè sí, l'embaràs és duríssim. No puc afirmar-ho per totes les dones, però és duríssim en tots els sentits (físic, mental i emocional).

Però per tu val la pena. Per conèixer-te a tu i tenir-te a la nostra vida val tot l'esforç.

T'estimem des que vam saber que estàvem embarassats.

Jo m'he tornat més ferma, més clara i més concisa des que estic embarassada de tu. Ja no deixaré que ningú traspassi els meus límits. En breu seré mare i et protegiré per sobre de tothom. Per sobre de les creences, demandes, il·lusions i necessitats de tothom que no siguin les teves.

Quelcom ha canviat profundament en mi.

I el papa s'ha tornat més present, més atent, més resolutiu, més cuidador. S'està tornant el meu bastó, que em sosté a mi i ens sosté a tots dos.

Admiro la persona en què s'està convertint. Una persona més conscient, que intenta expressar-se més i anticipar-se més.

Veig com si, de sobte, ens haguéssim tornat adults i pares, tot i que encara ens queda camí.

Volem convertir-nos en l'equip que necessitaràs tenir al teu costat. Un equip que et protegeixi, et cuidi, et vegi, per sobre de tercers, per sobre d'expectatives.

Bueno, ara aniré acabant aquesta primera carta perquè el papa ja ha vingut a demanar-me que vagi amb ell a la terrassa a vigilar el Max, el nostre gat. Sí, tens dos germans gats. La Mona, que és una santa, i en Max, que és un amor però entremaliat. Jeje.

Res, vull acabar aquesta primera carta dient que és un honor, un plaer i una felicitat tenir-te.

Ens morim de ganes de conèixer-te. De descobrir qui ets. De passar la nostra vida amb tu fins que volis i construeixis la teva pròpia.

Però, tot i així, sempre hi serem quan ens necessitis.

Volem ser els teus pares i ens estem preparant.

T'estimem. 💜