Vincles i context
Els vincles són el fil invisible que ens sosté des que naixem: la manera com ens miren, ens toquen, ens parlen i ens responen va dibuixant qui som i com entenem el món.
En aquest espai mirem els vincles des de la psicologia clínica, el trauma complex, la teoria de l’aferrament i la teoria polivagal, sense jutjar ni buscar culpables. Ens interessa entendre què ha passat, què passa ara i què podem començar a fer diferent.
La mare i la parella
Quan neix un fill, o quan la maternitat s’acosta, també canvia la relació entre els adults. La càrrega mental, la corresponsabilitat, el desig, la intimitat i els límits amb la família extensa es remouen i, sovint, es tensen.
En aquest espai mirem la parella des de la cura i la responsabilitat compartida, perquè la criança no sigui una tasca aïllada de les mares.
La nostra història com a fills i filles
Abans de ser mares, pares o parelles, hem estat —i continuem sent— fills i filles. El que hem viscut amb les nostres figures de cura deixa empremta en el cos, en les emocions i en la manera com busquem (o evitem) la proximitat.
Aquí parlem de com les experiències primerenques, els silencis, les absències i també les presències cuidades configuren la nostra manera d’estimar i de deixar-nos estimar. No per quedar atrapats en el passat, sinó per poder mirar-lo amb més claredat i tendresa.
Trauma vincular i trauma complex
El trauma no és només allò que va pasó, sinó també el que vam haver de fer per sobreviure quan no hi havia prou seguretat. Parlem de trauma vincular quan les ferides tenen a veure amb les relacions que haurien d’haver estat refugi i, en canvi, han estat font de por, confusió o soledat.
En aquest espai explorem com el trauma complex es manifesta en el dia a dia: en la manera com reaccionem, com ens tanquem, com ens desregulem o com ens costa confiar. I també pensem camins possibles de reparació, des de la relació amb nosaltres mateixes, amb altres adults i amb les criatures.
Quan el sistema també pesa: gènere, cultura i context
No vivim els vincles en el buit. El gènere, la cultura, la classe social, el context polític i econòmic, les expectatives sobre la maternitat i la paternitat… tot això travessa les nostres relacions.
Aquí parlem de càrrega mental, desigualtats, mandats de sacrifici, culpa i exigència. Mirem com el sistema social pot reforçar ferides antigues o dificultar la cura, i com, alhora, podem buscar espais de resistència, suport i comunitat per no viure-ho tot en solitari.
Vincles amb els fills i filles
Quan ens convertim en mares o pares, tot el que hem viscut com a fills es reactiva d’alguna manera. De vegades repetim patrons sense adonar-nos-en; d’altres, fem el contrari del que vam rebre, amb molta por de fer mal.
Aquí pensem el vincle amb les criatures des de la seguretat emocional, l’aferrament, la regulació del sistema nerviós i la responsabilitat adulta. No es tracta de ser perfectes, sinó de poder mirar què estem transmetent i com podem oferir arrels de seguretat mentre acompanyem els seus horitzons.
